La primera marató
La primera marató
El velòdrom Parc d'Sports
El velòdrom 'Parc d’Sports' es va construir el 1909 en l'illa formada pels carrers Muntaner -París (aleshores Indústria)- Casanova i Londres (aleshores Coello) i estava destinat a ser dels millors del món. La curta corda de 285 metres no impedia que s'agafessin velocitats de fins a 110 km/h. Entre les llotges i tribunes es podien acollir fins a 8.000 espectadors i seguia l'estètica del conegut velòdrom de Buffalo a París. Disposava de vestidors, infermeria i taller de reparacions entre d'altres.
Després d'una primera etapa no gaire exitosa va ser revifat per un ciclista italià retirat, Francesco Alberici, que se'n va fer càrrec. Sota la seva iniciativa es va anunciar la reinauguració el diumenge 30 de gener de 1910 amb la presència durant la tarda d' esprintadors i motociclistes, i la cursa de marató com a complement matinal.
El velòdrom havia estat ocupat en el període 1905-1909 pel F.C. Barcelona. El camp no era de la seva propietat i el Barça va haver de marxar i jugar durant un breu espai de temps al camp del carrer Indústria, primer camp en propietat del club.
El velòdrom va tenir una vida efímera. Pocs mesos després tancava i el febrer de 1911, només un any després de la reinauguració i de la prova de marató, el seu espai va passar a ser ocupat com a camp de futbol per l'Espanyol.
